dissabte, 9 de març del 2024

Full diumenge 3 de Març 2024

Full diumenge 3 de Març 2024

---- Fulls mes de Març 2024

 25 de Febrer de 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA


Jo 2, 13 - 25

“El zel del vostre temple em consumia”

 

           Avui, el fragment de l'Evangeli de Joan ens convida a contemplar l'escena de Jesús netejant el temple. Imaginem les nostres vides com projectes de construcció en curs. Som els constructors, i les nostres eleccions i accions són les pedres que posem.

De la mateixa manera que la pols i les runes poden acumular-se a les parets d'un edifici, també poden el pecat i les distraccions mundanes desordenar la nostra ànima. Aquestes impureses amenacen la santedat del nostre temple interior, allunyant-nos de Déu.

Tal com Jesús va fer servir un fuet de cordes per expulsar els comerciants i els canvis de diners, també desitja netejar els nostres cors de tot allò que dificulta la nostra relació amb Ell, i capgira les taules de la cobdícia, l'orgull i l'egoisme, exhortant-nos a lliurar-nos de tot allò que contamina el temple de la nostra ànima.

Però la història no acaba amb la neteja; s'estén a la reconstrucció. Jesús parla de reconstruir el temple en tres dies, fent referència no a l'estructura física sinó al seu propi cos. Ell és la pedra angular sobre la qual es construeix el nostre edifici espiritual. Mitjançant la seva mort i resurrecció, Ell ens proporciona la base per a la comunió veritable i eterna amb Déu.

Mentre reflexionem sobre aquest passatge de l'Evangeli, considerem l'estat de la nostra pròpia construcció espiritual. Hi ha àrees de la nostra vida que necessiten neteja? Estem deixant que Jesús sigui la pedra angular de la nostra fe? Convidem-lo als nostres cors, deixant que la seva gràcia ens renovi i ens renovi des de dins.      Amén.

 


Full diumenge 25 de febrer 2024

 Full diumenge 25 de febrer

---  Full mes de Febrer 2024

------ Fulls mes de Març 2024

 25 de Febrer de 2024
MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

Mc9,2-10

“Aquest és el meu fill, el meu estimat, escolteu-lo”

 

              L'Evangeli de Marc se'ns presenta el profund misteri de la Transfiguració de Jesús. Aquest esdeveniment revela la glòria divina de Crist i prefigura la glòria de la seva resurrecció.

              Mentre continuem el nostre camí quaresmal, les paraules del Papa Benet XVI a la seva encíclica "Spe Salvi" ressonen en els nostres cors: "La fosca porta del temps, del futur, s'ha obert de bat a bat. Qui té esperança viu diferent." De fet, la Quaresma és un temps d'esperança, un temps en què dirigim la nostra mirada cap a la llum de Crist, deixant que la seva gràcia ens transformi des de dins.

De la mateixa manera que Jesús va portar a Pere, Jaume i Joan a la muntanya, també ens convida a pujar a la muntanya de Quaresma, a viatjar més a prop d'ell mitjançant la pregària, el dejuni i l'almoina. El Catecisme de l'Església Catòlica ens recorda que «la pregària és la relació viva dels fills de Déu amb el seu Pare, que és bo sense mesura, amb el seu Fill Jesucrist i amb l'Esperit Sant». Mitjançant la pregària, obrim el nostre cor al poder transformador de l'amor de Déu, permetent-li transfigurar les nostres vides i renovar els nostres esperits.

Finalment, la veu del núvol a la Transfiguració proclama: "Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo". Aquestes paraules ressonen profundament amb l'exhortació del papa Francesc en la seva exhortació apostòlica "Evangelii gaudium": "No ens deixem robar l'Evangeli! No ens deixem robar l'esperança!" (EG 84). En aquest temps quaresmal, escoltem atentament la veu de Jesús, que ens crida a la conversió i a una vida de testimoni alegre.

Mentre vivim el nostre camí quaresmal, que la gràcia de l'amor de Déu transfiguri els nostres cors i ments, apropant-nos cada cop més a l'alegria de la Pasqua.           Amén.

 



diumenge, 18 de febrer del 2024

Full diumenge 18 de Febrer 2024

Full diumenge 18 de Febrer 2024 

--- Fulls mes de Febrer 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

 18 de Febrer de 2024

Mc1,12-15

L’Esperit empenyé  Jesús cap al desert

 

              A la vasta extensió del desert, on el sol abrasador es troba amb l'horitzó sense fi, s'hi troba un profund paisatge espiritual: un lloc de solitud, reflexió i comunió amb el Diví. Aquest desert ha estat un espai sagrat per als cercadors al llarg de la història, des dels antics místics fins als pares i mares del desert de la primera tradició cristiana.

L'espiritualitat del desert ens crida a abraçar el silenci i la solitud, a allunyar-nos del soroll i l'ofensiva del món i a escoltar amb atenció la veu de Déu que parla al fons del nostre cor. És en la quietud del desert on podem enfrontar-nos als nostres propis dimonis interiors, els nostres dubtes, pors i temptacions, i sortir enfortits i renovats per la gràcia de Déu.

Una de les figures més reconegudes entre els pares del desert és sant Antoni el Gran, sovint aclamat com el pare del Monaquisme. El viatge d'Antoni al desert no va ser només una escapada del món, sinó una recerca de la intimitat i la transformació divines.

Fem cas a les paraules de sant Antoni, que deia: "Vaig veure els llaços que l'enemic va estendre  pel món i vaig sentir els gemecs: "Què pot travessar d'aquests llaços?" Llavors vaig sentir una veu que em deia: "Humilitat".

Que nosaltres també cultivem la humilitat i la senzillesa en la nostra vida, i que la saviesa dels pares i mares del desert ens guiï en el nostre camí de fe. En la quietud dels nostres cors, que ens trobem amb el Déu viu i siguem transformats per la seva gràcia.

HA MORT I HEM PREGAT

El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec. 
Foto autor: Jordi Moras (© any 2022)
El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.

Balañà va fer el noviciat a Vic el 1957 i el 1958 i s’hi a quedar amb divuit anys per fer la seva primera professió religiosa, al juliol del 1958, després de passar per Vic, va marxar cap a Solsona. Allà va cursar els seus estudis de filosofia. Parlava de forma fluïda el francès ja que la seva mare havia nascut a França. Això li va permetre adaptar-se fàcilment al seu següent destí, una comunitat prop d’Angers, on va fer la coneguda professió-perpètua el 1965.

El missioner també va viatjar al Canadà, on s’hi va passar prop de quatre dècades. Va estar vinculat al servei parroquial dels centres missioners que la comunitat claretiana té en el país. Va rebre l’ordenació sacerdotal al Quebec, a Victoriaville , el 1968. També va viure molts anys a Sherbrooke, on va fer estudis de pastoral juvenil (1968-69), d’història (1970-74) i de ciències de l’educació (1981-83).

El seu període com a missioner l’Àfrica, al Camerun, va durar tres anys (1990-93). Va servir durant tres mesos en la parròquia d’Akono, on va acompanyar un grup de joves novicis. Després, va tornar al Quebec, on va estar-hi una vintena d’anys mes abans de tornar finalment a Catalunya el 2013 per servir en diferents comunitats, Barcelona Cúria-Assistencial, Sallent any 2016—2017,  Vic, 2017—2019 i Sallent 2019 fins al agost del 2023, afeblit per la disminució de la seva visió és traslladat a la infermeria de Barcelona –Gràcia, on ha passat els seus últims dies.

Demanem al Senyor que el faci gaudir del premi  que té destinat als treballadors de la seva vinya.

  El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.

El missioner claretià Joan Lluís Balañà Dubois va morir ahir als 83 anys a l’hospital de la Santa Creu i Santa Pau de Barcelona, segons ha confirmat la seva comunitat . El mossèn, que formava part els claretians de Sallent, va néixer a Torregrossa (Pla d’Urgell) el 2 d’abril del 1940 i com a missioner va viatjar, entre altres països, al Camerun, tot i que va viure durant molts anys al Quebec.

Full Diumenge 11 de febfer 2024

Full Diumenge 11 de febfer 2024

-- Fulls mes de Febrer 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

 11 de Febrer de 2024


Mc1,40-45

La lepra desaparegué i queda pur

              El fragment de l'Evangeli d'avui de Marc relata la curació d'un leprós per part de Jesús. La lepra, una malaltia temuda en l'antiguitat, no només afectava el cos sinó que també portava estigma social i espiritual. El leprós de l'Evangeli es va acostar a Jesús amb fe, agenollant-se davant d'ell i dient-li: "Si voleu, em podeu purificar".

A l'Antic Testament, trobem nombroses referències a la lepra i a com es considerava un símbol d'impuresa i separació de la comunitat. El capítol 13 del Levític exposa les lleis detallades sobre la lepra i el seu tractament. Els afectats havien de viure fora del campament, lluny de les seves famílies i amics. Eren considerats impurs, tant físicament com espiritualment.

Tanmateix, enmig d'aquest sofriment, Jesús ens ofereix un exemple poderós de compassió i curació. Quan el leprós se li va acostar, Jesús es va commoure de compassió. Va allargar la mà, va tocar el leprós i va dir: " Sí que ho vull: queda pur".

En aquest acte senzill però profund, Jesús demostra la seva voluntat de curar no només la malaltia física, sinó també les ferides del rebuig i l'exclusió social. Trenca barreres, restaura la dignitat i convida els marginats de nou al plec de la comunitat.

Com a seguidors de Crist, preguem pel coratge per desafiar els prejudicis i els estereotips que contribueixen a l'aïllament dels afectats per la lepra i altres grups marginats. Que siguem instruments de curació i reconciliació, portant l'amor i la compassió de Crist a tots els que ho necessiten. Amén.

 


Full diumenge 4 de Febrer 2024

Full diumenge 4 de Febrer 2024  

-- Fulls mes de Febrer 2024 

---- Fulls mes de Gener 2024

MEDITACIÓ SOBRE LA PARAULA

 4 de Febrer de 2024


Mc1,29-39

Jesús va curar molts malalts

    A l'evangeli segons Marc, veiem que Jesús es dedica a diferents actes de misericòrdia. Entra a casa de Simó i Andreu, on troba la sogra de Simó estirada malalta amb febre. En lloc de girar-se, Jesús s'hi acosta, l'agafa de la mà i l'aixeca. Immediatament, la febre l'abandona i comença a servir-los. Aquest acte senzill però profund revela la compassió de Jesús i el seu desig d'alleujar el patiment dels que l'envolten.

    El ministeri de Jesús s'estén més enllà de les curacions individuals. Passa temps curant els malalts i expulsant dimonis, demostrant la seva autoritat sobre les dolències tant físiques com espirituals. Malgrat les exigències del seu temps i energia, Jesús es retira a un lloc desert per pregar. Això fa èmfasi en la importància de la comunió amb Déu, recordant-nos que la nostra pròpia força i capacitat de servir els altres provenen de la nostra relació amb el Pare.

    A la llum de l'amor de Crist, trobem consol i coratge per afrontar els nostres reptes, confiant que el toc curatiu de Jesús és sempre present, aportant la restauració al nostre cos, ment i esperit. Que la gràcia de Déu ens sostingui en el nostre camí.     Amén.

 


dilluns, 29 de gener del 2024

Full diumenge 28 de Gener 2024

Full diumenge 28 de Gener 2024 

---- Fulls mes de Gener

------- Fulls mes de Febrer 2024

28 de Gener de 2024


Meditació sobre la Paraula

Mc1,21-28

Jesús ensenyava amb autoritat

L'Evangeli ens convida a reflexionar sobre la profunda autoritat de Jesucrist. En aquest breu però poderós passatge, veiem que Jesús entra a la sinagoga de Cafarnaüm el dissabte. Quan comença a ensenyar, la gent queda meravellada, no només per les seves paraules, sinó per l'autoritat amb què parla.

L'autoritat de Jesús és diferent de la dels escribes. Els escribes sovint es basaven en citar autoritats establertes, citar precedents i apel·lar a la tradició. Tanmateix, l'autoritat de Jesús era inherent, provinent directament de la seva naturalesa divina. Les seves paraules no eren mera saviesa humana; estaven impregnades del poder de Déu.

Aquest fragment de l'Evangeli ens desafia a considerar l'autoritat de Jesús en les nostres pròpies vides. Com responem als seus ensenyaments? Reconeixem que l'autoritat de Crist supera tota saviesa i comprensió humana? Estem disposats a sotmetre’ns a la seva guia i manaments?

Recordem que la autoritat de Jesús  va acompanyada de compassió. Jesús, el mestre autoritzat, és també el sanador compassiu que busca alliberar-nos dels lligams del pecat i del sofriment. En els nostres moments de debilitat i trencament, tornem a l'autoritat de Crist, confiant en el seu poder per restaurar i renovar. Amén.

 


diumenge, 21 de gener del 2024

Full diumenge 21 de Gener 2024

Full diumenge 21 de Gener 2024 

--- Fulls mes de Gener 2024

21 de Gener de 2024


Meditació sobre la Paraula

Mc1,14-20

Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli 

         Jesús comença el seu ministeri públic amb una proclamació senzilla però potent: "El temps s'ha complert i el Regne de Déu és a prop; penedeix-te i creu en l'evangeli". Aquestes paraules ressonen a través dels segles, arribant als nostres cors i ànimes fins i tot avui. Jesús ens crida a un moment de decisió, un moment de transformació.

La crida de Jesús a penedir-se i creure en l'evangeli és una crida a la conversió: un allunyament dels camins del món i un gir cap als camins de Déu. El penediment no és només un esdeveniment puntual, sinó un procés continu d'alineació de les nostres vides amb els ensenyaments de Crist. Requereix humilitat, consciència d'un mateix i voluntat de canvi.

Creure en l'evangeli significa més que simplement reconèixer la seva veritat intel·lectualment. Requereix una profunda confiança i lliurament a la persona de Jesucrist. Implica confiar-li les nostres vides, permetent-li ser el Senyor i el centre de la nostra existència. La Paraula de Déu és un llum als nostres peus, que ens guia en la foscor de la vida i ens porta a la plenitud del Regne de Déu.

Que la gràcia de Déu ens acompanyi en aquest camí de fe, mentre ens esforcem per viure la Paraula de Déu en la nostra vida quotidiana. Amén.